Durán-Corretjer SLP

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Constitució Espanyola recullen un principi molt rellevant actualment, especialment políticament: el principi fonamental de la presumpció d'innocència. En concret, la Constitució Espanyola estableix que tot acusat es presumeix innocent mentre la culpabilitat no hagi estat declarada legalment.

Doncs bé, en una sentència recent del Tribunal General de la Unió Europea s'ha plantejat i decidit que no es podrà registrar el nom d'una persona, malgrat no hagi estat declarada culpable per sentència ferma, en aquells casos en què el públic consumidor pogués associar aquest nom amb activitats delictives i, consegüentment, ser contrari a l'ordre públic o als bons costums.

El 17 d'abril passat, el Tribunal General de la Unió Europea va emetre una sentència a l'Assumpte T-255/23 per la qual es denegava el registre de la Marca de la Unió Europea núm. 18568583 “PABLO ESCOBAR” (denominativa), per a diversos productes i serveis de les classes 3, 5, 9, 10, 12 a 16, 18, 20, 21, 24 a 26 i 28 a 45.

A l'esmentada sentència, el Tribunal va indicar que resultava aplicable a la sol·licitud de Marca en qüestió la prohibició absoluta de registre de l'article 7.1.f del Reglament de Marca de la Unió Europea (d'ara endavant, RMUE), pel qual es prohibeix el registre de marques contràries a l'ordre públic o als bons costums. Per arribar a aquesta conclusió, el Tribunal es va centrar en la percepció del signe “PABLE ESCOBAR” que, , seria associat amb la figura del líder del cartell de Medellín i presumpte narco-terrorista, així com els crims comesos per l'esmentat cartell, que eren contraris als principis ètics i morals de la societat de tots els estats membres de la Unió Europea. A més, el públic percebria la Marca com altament ofensiva, com una apologia del crim i una trivialització del patiment de milers de persones assassinades o ferides pel cartell de Medellín.

Sobre això, convé indicar que, com va assenyalar al seu moment el sol·licitant de la Marca, Pablo Escobar mai va arribar a ser condemnat pels presumptes crims que se li imputaven en morir a mans de la policia abans de poder ser jutjat. A més, el mateix RMUE, en el seu Considerant 21, estableix que aquest Reglament s'ha d'aplicar de manera que es garanteixi el ple respecte dels drets i llibertats fonamentals.

En aquest cas, i malgrat el que indica el paràgraf anterior i allò que recull l'article 48 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea sobre la presumpció d'innocència, el Tribunal va concloure que procedia la denegació de la Marca per incórrer aquesta en la prohibició de l'article 7.1.f RMUE malgrat que Pablo Escobar no hagués arribat a ser condemnat pels tribunals, ja que allò determinant per a l'aplicació del dit article era la percepció que pogués tenir el públic rellevant de la seva figura, que associaria el signe “PABLE ESCOBAR” amb el nom del líder del cartell de Medellín i un símbol del crim organitzat que havia causat nombrosos patiments.

Aquesta interpretació del Tribunal obre la porta a possibles denegacions de marques que consisteixin en noms de persones, especialment de personalitats polítiques o públiques que puguin associar-se per una part del públic amb determinats comportaments delictius malgrat no haver-se dictat una condemna en ferm contra ells, en aquells casos en què es pugui acreditar que el públic pogués percebre aquestes actuacions com a contràries a l'ordre públic o als bons costums tenint en compte el seu nivell de sensibilitat i tolerància en el moment en què s'efectua la sol·licitud de marca.